Ha quedat inaugurada l'exposició fotogràfica del bosc i castell de CAN FEU, que ha preparat Aleix Gonzàlez Campaña.
 |
Moment de la inauguració de l'exposició al vestíbul de la UES |
El Bosc de Can Feu, amb una extensió de més de 70
hectàries, va ser, durant finals del segle XIX, i principis del XX, el lloc de
trobada comunitària dels ciutadans de Sabadell.
Encara que era privat, el seu propietari, Josep
Nicolau d’Olzina de Ferret i Riu-sech, marquès de la noblesa catalana i últim
descendent de la família Feu, permetia que s’hi organitzessin els actes més
importants i commemoratius de les festes de Sabadell.
En el record quedarà la representació de l’obra de
teatre Terra Baixa, durant la Festa Major de 1915, les multitudinàries ballades
de Sardanes al Pla de l’Amor, o les senzilles passejades pels seus paratges
plens d’encant i romanticisme. Moltes parelles es van prometre allà, sota la
verdor d’aquells fullatges que semblaven eterns.
En un extrem del bosc, a la part sud, s’aixecava
el Castell, construit entre 1882 i
1886.
La fama que tenia Can Feu traspassava, de molt,
les fronteres de Sabadell i rodal. Molta gent de Barcelona i rodalies, venien
per poder contemplant la bellesa del bosc, passejar i captar-la en imatges.
 |
Admirant l'exposició |
Per desgràcia, el paratge de Can Feu va quedar
sentenciat quan el seu nou propietari, Guillem de Pallejà Ferrer – Vidal, nebot
de Josep Nicolau, va heretar la propietat l’any 1924. Encara que l’Ajuntament empès
sobretot per les entitats excursionistes va fer nombroses gestions durant més
d’una dècada per comprar el bosc. Durant la Guerra Civil, el bosc va quedar un 30%
mutilat, a causa de les tallades que es van fer per falta de combustible. Un
cop acabada Guillem de Pallejà va veure l’oportunitat de talar el bosc. Moria
així, el gran parc natural de Sabadell, el més estimat de tots els temps.
Pocs anys
més tard, el marquès va vendre per 737.352,28 pessetes la major part dels terrenys del bosc a la Obra
Sindical del Hogar per a la construcció del barri obrer de Arrahona – Merinals.
Actualment, només queda en peu el Castell, testimoni mut del que va ser aquella zona i moltíssimes fotografies, una mostra de les quals teniu en
aquesta exposició.
He seleccionat les millors imatges que tenim a l’Arxiu Fotogràfic de la UES, tant del bosc com del castell amb detalls dels jardins i de l'interior. Algunes són totalment inèdites.
Aleix Gonzàlez Campaña