Organitza: Secció Natura i Secció d'Història de la UES
La guerra dels Matiners (1846-1849), o Segona Guerra Carlina, centra aquest nou llibre d'Antoni Ferrando i Roig, en què explica i documenta les actuacions del mític general Cabrera al camí ral de Coll de Daví, Mura i Talamanca, a més de molts altres episodis d'aquesta guerra. Publicat per Farell Editors aquest 2026, l'obra ofereix una recerca exhaustiva sobre un conflicte clau del segle XIX i la seva petjada directa en el territori del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Un dels principals atractius del volum és la seva forta vinculació territorial. Sant Llorenç del Munt, l'Obac i els municipis de l'entorn esdevenen escenari de les accions dels Matiners i de la presència del llegendari general Ramon Cabrera. Les batalles al camí ral del coll de Daví i als seus hostals, així com els enfrontaments a l'entorn del Montcau, aporten una lectura sorprenent per a qui coneix aquests paratges avui associats al lleure i al patrimoni natural i cultural.
L’autor, Antoni Ferrando, vinculat durant molts anys a la Secció Natura de la UES, és un excursionista i estudiós del Parc Natural amb una trajectòria àmpliament reconeguda. Les seves recerques han estat citades en nombroses publicacions especialitzades i gaudeixen del respecte tant del món excursionista com de l'acadèmic. Amb aquesta nova obra, Ferrando ofereix una documentació rigorosa i molt arrelada al territori, ja que tots els fets narrats tenen lloc dins del Parc o en municipis que en formen part.
Els AMICS DEL RIPOLL i la SECCIÓ NATURA DE LA UES, amb la col·laboració de la Secció d'Històri de la UES, han publicat el Llibre EL RIPOLL DE CAP A CAP, editat per la LLAR DEL LLIBRE DE SABADELL.
En són autors: Francesc Macià, Merccè Argemí, Virgínia Dominguez, Lluís Fernàndez, Pere Monistrol, Cesc Prat, Genís Ribé, Maria Tatché i Isidre Soler.
Els autors al gorg de Turell (Sant Feliu del Racó)
AGENDA
La guerra dels Matiners a Sant Llorenç del Munt
Presentació del llibre d'Antoni Ferrando
Dimarts 5 maig 2026
A càrrec de: Antoni Ferrando i Roig
LLoc: Sala d'actes de la UES
Hora: 19:00 h
Organitza: Secció Natura i Secció d'Història de la UES
La guerra dels Matiners (1846-1849), o Segona Guerra Carlina, centra
aquest nou llibre d'Antoni Ferrando i Roig, en què explica i documenta
les actuacions del mític general Cabrera al camí ral de Coll de Daví,
Mura i Talamanca, a més de molts altres episodis d'aquesta guerra.
Publicat per Farell Editors aquest 2026, l'obra ofereix una recerca
exhaustiva sobre un conflicte clau del segle XIX i la seva petjada
directa en el territori del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
l'Obac.
Un dels principals atractius del volum és la seva forta vinculació
territorial. Sant Llorenç del Munt, l'Obac i els municipis de l'entorn
esdevenen escenari de les accions dels Matiners i de la presència del
llegendari general Ramon Cabrera. Les batalles al camí ral del coll de
Daví i als seus hostals, així com els enfrontaments a l'entorn del
Montcau, aporten una lectura sorprenent per a qui coneix aquests
paratges avui associats al lleure i al patrimoni natural i cultural.
L’autor, Antoni Ferrando, vinculat durant molts anys a la Secció Natura
de la UES, és un excursionista i estudiós del Parc Natural amb una
trajectòria àmpliament reconeguda. Les seves recerques han estat citades
en nombroses publicacions especialitzades i gaudeixen del respecte tant
del món excursionista com de l'acadèmic. Amb aquesta nova obra,
Ferrando ofereix una documentació rigorosa i molt arrelada al territori,
ja que tots els fets narrats tenen lloc dins del Parc o en municipis
que en formen part.
Un vídeo extraordinari per entendre, d'una vegada, què ha de ser un centre excursionista. Editat pel Centre Excursionisme de Catalunya:
Mapa de la sèquia Monar i de tot el riu Ripoll datat a Barcelona l'any 1947, escala 1:50.000
No és la meva intenció fer un inventari del nostre patrimoni,
ni de bon tros, però aquests últims dies de l’any, he fet un bon recorregut per l’est
del Rodal per tal de completar imatges per a un vídeo del sector i he tingut la
desagradable sorpresa de veure que havia caigut un bon tram de la façana de Can
Fadó Vell. Ja no s’endevina la cara que feia. M'he recordat, també, d'una pedra amb una ceba de Sabadell esculpida que hi havia a la llinda del portal del cos del mig de l'edifici que tenim en aquesta primera foto de sota. Fa anys que va desaparèixer sense que s'hagi pogut saber si es tractava d'una fita de terme o bé d'alguna altra cosa.
Després
he recordat que de Can Lletget en queda ben poquet... que les teulades del molí
d’En Mornau i del molí Xic continuen sense arreglar-se, que el molí d’en
Fontanet s’aguanta pels pèls...
Aquet calendari que edita la Secció d'Història de la UES d'ençà de l'any 1993 ja el és a la venda a la secretaria de l'entitat, amb un preu especial per als socis. Un calendari amb 12 fotografies de Sabadell documentades.
Penseu que a més del vostre calendari és un excel·lent regal per als avis, pares, fills, néts, germans, parents i amics, com fem alguns de nosaltres i també un calendari molt útil per a botigues, tallers, fàbriques, etc, en ser en un format gran i pensat per a la nostra ciutat, amb les festes corresponents. Per un preu molt assequible teniu un regal que, el qui el rep, el veu durant tot l'any, cada dia.
Amb la compra del calendari ajudeu l'Arxiu Fotogràfic de la UES i per tant la pròpia entitat.
Us oferim en format electrònic ‘La
fascinació dels noms de lloc‘, la transcripció d’una conferència que
l’acadèmic de la llengua Albert Jané i Riera va pronunciar el 10 d’octubre
del 2006 a la Unió Excursionista de Sabadell (UES) dins el cicle “Toponímia i
excursionisme”, organitzat per la Secció Natura i la Secció d’Història. Ara, amb motiu de la concessió del Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes d’enguany a Albert Jané, han transcrit la intervenció Cesc Prat i Jaume Macià i l'ha publicada "NÚVOL" Diari digital de cultura.
Després de molts anys d'haver-hi estat he decidit tornar a Ribatallada per veure l'estat actual de les ruïnes de la masia i intentar veure-hi vestigis que poguessin recordar alguna fortificació, torre o castell (cosa que no he aconseguit). Arribar-hi és tota una aventura, que he pogut fer gràcies al company Samuel Chuecos. Heus aquí el vídeo i les fotografies obtingudes, el 20 de febrer de 2024
Vista des del camí de baixada
Imatge des de ponent
Casa dels guardes. La façana NO és a terra
Interior d'un cup de vi. Ignoro si n'hi ha més d'un
Façana principal i portal
Detalla de la façana. Vista de l'encofrat de la tàpia
El portal des de l'interior
Interior des del poprtal
Part de llevant de la casa
Part de llevant de lka casa
Arc amb carreus de pedra tosca des de l'interior
Arc amb carreus de pedra tosca des de l'exterior
Detall del la finestra i mur de la foto anterior
Estructura circular que recorda un pou a l'exterior de l'arc
Continuació foto anterior
A la dreta, la façana del darrere de la casa. A l'esquerra un mur de pedra que se suposa més antic i més arran d'espadat. Al plànol que publiquem a "RIBATALLADA I" hi està dibuixat. Té 1,20 m aproximadament d'alçada (o dic de memòria)
El mateix passadís de la foto anterior des de més al nord. La paret de la foto anterior comença a l'alçada de la branca i és completament cobert de vegetació. On hi ha la branca no hi ha mur i més ençà es veu un altre mur, més estret i curt. La paret de la dreta continua més enllà de la casa i quan tanca en angle recte, és atalussada. La veiem en les fotos següents.
Façana posterior de la casa des del passadís de la foto anterior
Continuació de la façana ja fora de la casa
Mur atalussat per la part de la dreta (N). La paret de l'esquerra és la de la foto anterior vista des de l'altra banda. La part de dalt d'aquesta paret es correspon, aproximadament amb el nivell del terra de la masia
Al centre de la imatge veiem el cap del mur atalussat de la foto anterior, vist des de ponent. Observem que és ben poc gruixut. Crec que el mur serviria per evitar l'esllavissament d'aquest pa de terra de la dreta, damunt de la qual hi ha la masia.
Aquesta és la imatge més antiga que he trobat de la masia de Ribatallada. Podria ser dels anys 1925-1930. (Atribuïda a Francesc Casañas AHS. Fragment de la fotografia de sota)
Amb motiu de donar a conèixer la notícia de la incorporació del castell de Can Feu a la llista de Bé Cultura d'Interès Nacional BCIN, s'ha dit i repetit que també ho eren la Casa Duran, el molí d'en Mornau, la Casa Casanovas del Museu d'Història, Berardo (Castellarnau) i el castell de Ribatallada, tots ells sabadellencs. Fa ja força temps que vaig dedicar uns anys a recopilar informació de Ribatallada i com que sé que pertany al terme municipal de Castellar del Vallès i no al de Sabadell vaig comentar-ho amb diverses persones i vaig escriure al diari de Sabadell, per tal que es corregís l'error.
Masia de Ribatallada
He pensat que podria ser útil dedicar uns dies a anar publicant al blog, diverses de les informacions i imatges que tinc d'aquest lloc de Ribatallada, tan entranyable per mi.
Observareu que sempre parlo de "Ribatallada" o bé de la "masia de Ribatallada" (o del "Mas de Ribatallada") mai de Can Ribatallada perquè mai, mai l'he trobada anomenada d'aquesta manera. També he de deixar clar que, tampoc he trobat cap referència directa de "Castell de Ribatallada" tal com ara comença a aparèixer (Institut Cartogràfic Generalitat de Catalunya ICGC). Encara que és molt probable que el castell de Ribatallada, documentat ja el 1136 fos al mateix lloc on hi ha la masia, de moment ningú ho ha pogut assegurar.
Ribatallada. Dalt del turó, la masia, a baix uns coberts amb els cups i l'era al davant. Aquests coberts són molt grans, especialment el de més endavant, perquè varen ser ampliats i modificats per la Companyia d'aigües per fer-los servir de magatzem d'eines i estris necessaris per al manteniment de les mines d'aigua i d'habitatge del guarda de la finca. Foto Ramon Casanovas. Any 1930, aproximadament. (Arxiu Fotogràfic de la UES. Fragment)
Imatge sencera de la fotografia anterior
A la pàgina "masia de Ribatallada" de "Descobreix el rodal de Sabadell" (https://natura.ues.cat/ca/descobreix-el-rodal-de-sabadell), diem:
La masia de Ribatallada, anomenada i documentada
també com a castell, es dreça al capdamunt d'un turó costerut rodejat de ribes
altes i tallades, accessible únicament per un costat. Des d’allà es domina el
pas pel torrent de Ribatallada que s'origina a sota de la casa. És al sud-sud-oest del
terme de Castellar del Vallès, gairebé a la mateixa frontera amb el de
Sabadell. Pertany a la parròquia de Sant Julià d'Altura, l'antiga església parroquial de la qual és molt a prop.
A l'heretat de Ribatallada l'aigua hi és molt
abundant, i el pas als vehicles, prohibit; per aquest motiu el medi és
exuberant, feréstec i poc degradat. És propietat de la Companyia d'Aigües de
Sabadell, que no ha fet res per mantenir una masia que s'està ensorrant dia
rere dia.
La primera notícia escrita que hem trobat fins
avui que parli de Ribatallada és de l'any 1060. Entre d'altres, l'edifici de
Ribatallada fou propietat dels Montcada i durant segles, dels Clasquerí,
senyors del castell de Castellar.
És una masia amb teulada de dues vessants i
portal adovellat. La façana principal i el sector nord són fets amb tàpia,
mentre que la resta és feta amb pedra, distribuïda molt irregularment. Al
sector nord-est hi ha unes arcades amb volta de mig punt, construïdes amb pedra
tosca. A la part nord-oest, fora de la casa, "hi ha les restes d'un
mur atalussat que recobreix el marge del turó per aquest costat; bé podrien ser
les d'un pany de muralla de l'antic castell", segons Josep M.
Masagué.
Masia de Ribatallada. Data aproximada, anys 1930. Fotografia de la família Font, últims masovers. Arxiu de la UES.
Masia de Ribatallada. A la dreta els coberts amb els cubs del vi, la casa dels guardes de la Companyia d'Aigües i l'era. Foto Lluís Fernàndez del maig de 1983. Arxiu Fotogràfic de la UES.
Masia de Ribatallada, vista des del bosc que hi ha dalt del pla de Sant Julià d'Altura, al NO de l'església. Com es pot observar la càmera està situada en un punt més alt que el de la masia, és a dir a uns 300 m d'altitud, mentre que la masia és a 272 m. Una dada important a l'hora de parlar d'un castell. Foto Lluís Fernàndez. Arxiu Fotogràfic de la UES. 12 de febrer de 1984.
També tenim informació de Ribatallada en aquest vídeo del 30 de novembre de 2021
Plànol de la Companyia d'Aigües de Sabadell SA. Antiga casa de Ribatallada. Sabadell desembre de
1981
FOTOGRAFIES DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE LLUÍS FERNÀNDEZ LÓPEZ DE L'ABRIL DE 1983. ARXIU DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL:
Sector de llevant
Detall de la foto anterior
Portal.
Portal
Façana
Façana
Camí i mur del NE
Mur
Mur
Contrafort
FOTOGRAFIES DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE LLUÍS FERNÀNDEZ LÓPEZ DE L'OCTUBRE DE 1984. ARXIU DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL:
Foc de la cuina
Forn de la cuina
FOTOGRAFIES DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE LLUÍS FERNÀNDEZ LÓPEZ DEL 25 DE MAIG DE 1986. ARXIU DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL:
A l'esquerra els cups i la casa dels guardes i dalt del turó ma masia. Darrere veiem, més alt que la casa, a l'altra costar de torrent, els plans del nord de Sant Julià d'Altura.
FOTOGRAFIES DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE LLUÍS FERNÀNDEZ LÓPEZ DEL 30 D'ABRIL DE 1989. ARXIU DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL:
Interior, portal.
Interior finestra de la sala, façana principal.
Interior. Celler (suposat)
Arc (?)
Interior. Arc tapiat
Continuació de la foto anterior
Arcada (Interior)
FOTOGRAFIES DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE LLUÍS FERNÀNDEZ LÓPEZ DEL DESEMBRE DE 1994. ARXIU DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL:
Dalt la riba tallada, la masia. A baix a l'esquerra les tines i la casa dels guardes. Vista des dels plans de Ca n'Avellaneda i Can Font.
Masia de Ribatallada vista des del pla de Can Font-Ca n'Avellaneda. Darrere, separat pel torrent, els plans del nord de Sant Julià d'Altura, més alts que la masia, des d'on es van fer diverses fotografies d'aquesta mateixa recopilació. Aquesta foto va il·lustrar el llibre ITINERARIS PEL RODAL DE SABADELL, editat per la UES el 2004
FOTOGRAFIES D'UN MUR DE LA MASIA DE RIBATALLADA DE L'ARQUITECTE JOSEP M MASAGUÉ TORNÉ DEL DESEMBRE DE 1989.
Masia de Ribatallada mur del sector nord, a un nivell inferior al de la casa. Una fotografia d'aquesta sèrie va ser publicada a la Catalunya Romànica, al volum XVIII, amb el peu: Detall del mur atalussat que fortificava el turó on era situat el desaparegut castell (de Ribatallada).